¿Que es un plà d'usos d'un port?
¿Què és un pla de usos d'un port?
Simplificant se pot dir que és el equivalent al pla general de urbanisme de una població.
En un pla de usos se determinen quines activitats se faran al port i a quin lloc.
Ha de ubicar de forma adequada i ha de previndre el possible creixement de totes les activitats que s'estiguen fent en el port en aquell moment.
Y també ha de fer previsió de futures activitats possibles reservant els espais necessaris.
El Port de Vinaròs no tenia Pla de Usos i la Conselleria va començar a tramitar-lo quatre anys després de haver assumit la gestió del port, una mica tard, però ho va començar a fer de una forma molt correcta.
Al desembre del 2005 l'Ajuntament va rebre el projecte del Pla de Usos, i el va fer arribar al Operadors del Port pa que se’l estudia-se’n i li`l torna-se’n anotant els seus
comentaris, ja què l’Ajuntament va pensar que els operadors que treballen dins del Port eren els millors coneixedors de les seues necessitats.
Al gener del 2006, el Ajuntament va fer seues les propostes dels operadors i va emetre un informe favorable al Pla de Usos, condicionat a que la Conselleria tingués en conte les al·legacions.
I es a partir d'aquí quan van començar les desavinences.
El 31 de Juliol del 2006 el Conseller va aprovar el Pla de Usos dient que “han estat tingudes en conte les al·legacions presentades per la Confraria, Club Nàutic, Lehimosa, Blanchadell, La Lubina i Migjorn”,
I en Agost, totes estes empreses i entitats van rebre una carta certificada de la Generalitat rebutjant absolutament totes aquestes al·legacions .
Una vegada aprovat el Pla de Usos, en tan sol dos mesos van confeccionar el projecte sencer per fer l’obra del contramoll que ara volen començar.
De lo cual vam tindre la primera noticia en la presentació que el Director General va efectuar a l'octubre del 2006 en la Casa del Mar.
Allí li vam demanar una reunió perquè la seua proposta mos pareixia molt millorable i la volíem estudiar mes a fondo. Mos va dir que sí.
Acabada la presentació se van deixar per damunt de la taula dos dels plànols que tenien escampats a modo de mantellets mentre anaven fent-nos les explicacions, que se veuen en la foto del acte i que tinc aquí al costat. Son la única informació del Projecte de la Generalitat que tenim, ja que, avui mateix el projecte encara no ha arribat a Vinaròs.
Encara no mos havíem entrevistat, i la Conselleria el 7 de desembre ja va traure l'obra a concurs. Llavors los que vam fer al·legacions, vam presentar recursos pa que se paralitzes l’adjudicació fins després de la entrevista. Recursos que no van prosperar perquè els van deixar morir per silenci administratiu.
Per això vam convocar la roda de premsa del 8 de gener en el Club Nàutic on vam fer publiques les nostres propostes.
Després del rebombori mediàtic que vam causar, finalment vam aconseguir la anhelada entrevista en el Director General el 19 de gener d’enguany. Li vam fer entrega de les nostres propostes, que bàsicament reproduïen les al·legacions que ja mos havien tirat al cap quan lo del Pla de Usos.
Mos vam tornar a reunir el 7 de Març, probablement per fer-nos baixar una mica la febra abans de les eleccions municipals i autonòmiques que ja estaven mol a prop.
Mos la va fer baixar del tot, perquè mos va dir que les obres ja les anaven a adjudicar però que estaven contemplant la incorporació quasi totes les nostres propostes.
Dies antes de les eleccions, corrents i depresa, per lo que pugues passar, les van adjudicar a una UTE integrada per Lubasa i una altra empresa.
I després d'això, ja no hi ha hagut forma de poder establir cap altra reunió més.
Arriba el mes de juliol, apareix per Vinaròs el senyor Bayarri, i ordena a les empreses i al Nàutic que vagin desallotjant el varadero, dos pantalans del nàutic i tot el moll de ponent, ja que el dia 3 de Setembre se començaran les obres.
I als pocs dies se presenten els tècnics de Lubasa per fer les cates i el replantejament .
Això mos va crear una alarma sense precedents, i farts de la política de fets consumats, farts per la falta d'informació, farts de sentir-nos torejats pel Director General, i convençuts de la seua absoluta falta de voluntat per a consensuar les obres, comencem les accions informatives i de recollida de firmes, havent superat ja les 6000.
Per les recents declaracions del nou Conseller pareix que es vullgue tornar a encetar el diàleg. Estem satisfets per este canvi de actitud i confiem en que fructifique en algo positiu pel port i pel poble.
El Pla de Usos en vigor, mos obliga a tots sense excepció, I a la Generalitat, molt més que a ningú.
Pos a pesar d’això, la Generalitat ha passat olímpicament del seu Pla de Usos incomplint les condicions que ells mateixos se van fixar
Per tant les obres que van a emprendre estan fora de normativa i fora de la llei. Veguem el perquè.
En primer lloc perquè la obra, ni potencia l’activitat pesquera, ni permet allotjar la flota que recala al estiu a Vinaròs, ni millora les instal·lacions pesqueres ni fa res de lo que figura en les planes del Pla de Usos que actualment està en pantalla.
L’obra redueix làmina d'aigua, ja que el terreny a la mar lo guanya cap a dins del port i no cap a fora. Els 60.000 m2 d’aigua de que disposen les barques avui se quedaran en la meitat (30.000 m2), i els 833 m lineals d'atrac actuals, desprès seran només de 619
Les 100 barques que allotja el port a l'estiu ja no podran amarrar, perquè en el plano “de los mantellets oblidats” que ara torna a aparèixer en la pantalla només ne han dibuixades 46, amarrades en tres andanes i atapides en calçador.
En conseqüència la Confraria corre un greu risc d’anar-se’n al traste si, la venda del peix blau, a causa de la evident falta d'espai, se desplacés a altres ports com el de Sant Carles, que ho porta demanant des de fa anys.
Mos diuen que el Port no pot créixer cap a fora perquè el Ministerio de Medio Ambiente no li donarà permís.
Això no és cert. Hem fet consultes a Madrid i mos han dit que si no se sobrepassa la línia de la zona portuària que li van traspassar a la Conselleria, que va des de la Roca de la Gavina fins la punta del moll de llevant. I no la sobrepassem. No haurà cap problema.
L'única raó pa no voler ampliar-lo cap a fora és que la obra pot ser que sigue una mica més cara. O pot ser inclús que sigue una mica més barata per aprofitar-se els 104 metros de moll a on actualment se reparen les barques.
En segon incompliment es perquè l’obra impedirà el tràfic comercial:
El parraf corresponent del Pla de Usos acaba dient textualment:
..... El gran tamaño del puerto de Vinaroz, permite establecer reservas para los usos potenciales no presentes en la actualidad, o con poca presencia, como es el comercial.
El informe enviat pel Capità Marítim de Castellón que es lo que, al parèixer ha impedit el inici de les obres, expressa en rotunditat que al Port ja no podran entrar bucs de més de 100 metres de eslora.
Tothom port entendre que tancant la bocana del port, passant de 164 m a 122 m, se’l condemna a no tornar a ser mai més un port comercial.
El tràfic comercial com l'existent entre Dénia i Eivissa necessita bucs ràpids de 150 m d'eslora, per lo que el port perdrà la seua condició de Port Comercial de una forma definitiva i irreversible, i els que decidiran sobre lo de l’Autovia de l’Aragó, molt probablement preferiran que s’acabe en el Port Comercial de Tarragona i ja no en el Port de Recreo de Vinaròs.
Pals escèptics, en pantalla les fotos de l’embarcament de TRES barques de 18 metres que el Astillero Lehimosa va exportar a Tunes damunt de la coberta d’un mercant Italià. No es cap fotomontatge. El Port de Vinaròs podria estar en el Guiness dels Records.
- Al desgavell de perdre la condició de port comercial només li trobo dos explicacions:
Una és per l’interés dels ports grans en eliminar a un futur competidor tallant-li les possibilitats d'expansió.
L'altra, és purament econòmica: Tancant la bocana estalvien inversió.
Tenim un port molt ben abrigat, excepte contra el sud; el Migjorn. Fa quinze anys se va allargar el contramoll per a tallar-lo, ja que arribava fins el racó de davant del quiosc Buenavista.
Ara l’allarguen 42 metres més pa resguardar la part exterior del transversal del migjorn, però es a canvi de limitar el tamany dels bucs que podran entrar.
Però això a la Conselleria no li importa perquè al moll de fora del transversal no té cap intenció que atraquen bucs sinó grans iots, que no necessiten una gran bocana, però sí que la zona estigue molt ben resguardada del migjorn.
La solució pa resguardar sense tancar la bocana es prolongant el moll de llevant, o fent-li un deflector de ones que desvie el migjorn. Però val més diners i la nostra Generalitat no deu estar per a “gastos superfluos” en Vinaròs.
El tercer gran incompliment de l’obra respecte del pla de usos està en el tancament Varadero i en la zona industrial.
En la plana 20 del pla de usos en pantalla acaba dient: …… Para liberar este espacio manteniendo los servicios proporcionados por el actual varadero, es necesario previamente construir la nueva zona técnica.
El varadero actual es la primera cosa que se té que tancar perquè el nou mur del nou moll cau just damunt de les vies submergides.
Per complir el Pla de Usos, primer tindrien que ampliar la punta del contramoll, crear el espai de la zona tècnica, construir allí el nou varadero i, al final tancar el vell.
En la nostra proposta, el moll no interfereix en el varadero actual, que podria estar en funcionament fins el mateix final.
Cada any el varadero salva a dos o tres barques d’anar-se’n al fons. Per este motiu el informe del Capità Marítim està en contra del tancament del varadero al dir que... ...es especialmente recomendable el disponer de una instalación para la puesta en seco de una embarcación en caso de vía de agua.
La Zona tècnica se quedarà tancada exteriorment, però buida en el seu interior, o millor dit, amb un enorme toll d'aigua salada.
Estar més de dos anys sense varadero farà tancar a les empreses de reparació naval de Vinaròs perquè provocarà la marxa dels nostres clients cap a altres ports de reparació veïns, clients que després ja no els tornarem a recuperar mai més.
I si tanquen tot el contramoll les drassanes no podran botar les barques noves de mes de 6 metres de manega perquè no passen pel carrer Carles Santos, ja que toquen als miradors.
El gran negoci del port està en la Marina de recreo i en les zones comercial, lúdica i hotelera. El Director General var dir ben clar en la Casa del Mar que les obres del Port se pagaran del Port. Jo dic que les obres del Port, ja s’han pagat de les recaptacions d’aquestos últims 8 anys. Per tant d'inversió de la Generalitat RES DE RES, ja que a més:
- La nova marina (o nova marina i actual club nàutic) allotjarà un mínim de 600 amarres que li suposaran 18,5 milions de € en ingressos.
- Tindrà als 260 clients del Nàutic i 8 milions de euros assegurats, i encara quedaran 340 amarres mes.
- La Generalitat cobrarà els cànons i lloguers del Pàrquing…, del edifici comercial …, de l'Hotel que volen fer…., i de tots els locals de la zona d'oci.
- I també, els canons per ocupació per la nova Llotja, del varadero i de les demés instal·lacions actuals recolocades.
Mentre que les marines construeixen ports sencers, on només hi havia costa, fent-se càrrec del enorme cost dels tancaments i de les escolleres, en el nostre se ho trobarà tot fet, tancat magníficament, i perfectament integrat en un Vinaròs de 30.000 habitants, tots ells clients potencials que no tindran que vindre de fora.
UN GRANDISSIM negoci, però Pa qui?:
Pos pa la UTE que el construirà, pa la marina que l’explotarà i, sobretot pa la Generalitat sobre qui revertirà la major part de la gran quantitat recursos que el port generarà.
Exigim que se faiguen obres perquè ja toca. Però estes obres hauran de ser molt més ambicioses i en proporció als grans recursos que el port generarà. No volem que siguen tan cicateres i perjudicials com les que va a començar la Conselleria.
Que quede perfectament clar que la Plataforma no està en contra de, sinó en contra de com.
Volem que les obres cumplixquen el Pla de Usos del Port.
Volem que puguen entrar bucs mercants.
Volem que el port creixque cap a l'exterior i no cap a l'interior.
Volem que se mantinguen les instal·lacions i la capacitat d'atrac pa les barques de pesca.
Volem que continue el Club Nàutic.
Volem el nou varadero antes de que te tanque el actual.
Volem que, de una vegada per totes, se’ns tingue en conte.
Moltes gràcies
Ells i nosaltres!
1) LONJA
Ellos: Situada en el arranque del muelle, las barcas tienen que entrar hasta el fondo de la dársena, descargar y subastar, para luego salir hacia su amarre, entorpeciéndose las maniobras entre las que barcas que entran y las que salen.
Nosotros: Situada al final del muelle, las barcas entran, descargan y luego van hacia su atraque en el fondo de la dársena sin entorpecer a las que entran.
2) DARSENA PESQUERA
Ellos: 31.500 m2 de lámina de agua, 121 m de anchura, 554 m de atraque, capaz para 52 barcas de entre 16 y 27 m de eslora que, una vez atracadas, dejan libre un ancho de lámina para maniobrar de 84 m.
Nosotros: 42.400 m2 de lámina de agua, 161 m de anchura, 798 m. de atraques, 87 barcas de entre 16 y 27 m de eslora que, una vez atracadas dejan libre un ancho de lámina para maniobrar de 116 m.
3) ZONA INDUSTRIAL
Ellos: 27.400 m2 de superficie cerrada solamente en perímetro (con agua en el interior), que deberán rellenar las empresas que se vayan ubicando en dicha zona.
Nosotros: 31.900 m2 de superficie que deberá estar cerrada, rellenada y lista para que las empresas puedan construir las edificaciones pertinentes.
4) VARADERO
Ellos: Al ensanchar el muelle hacia dentro, su cantil cortará las vías, lo que obliga a tener que desmantelar el varadero al comienzo de las obras, dejando sin trabajo a 200 familias que viven directamente de la construcción y reparación naval.
Nosotros: Al ensanchar el muelle hacia fuera, el actual varadero puede mantenerse en funcionamiento hasta la finalización de las obras. La Generalitat deberá construir un nuevo varadero en la zona industrial para cederlo en concesión por concurso público.
5) BOCANA
Ellos: 122 m de abertura que, según informe oficial de la DG de la Marina Mercante, solo permitirá acceder barcos de menos de 100 m de eslora atracados en la parte exterior del muelle transversal.
Nosotros: No se cierra, mantiene la misma abertura actual: 164 m que permiten el acceso de barcos de 140 m de eslora, atracados en el exterior del muelle transversal.
6) MUELLE COMERCIAL
Ellos: El muelle transversal queda como está con 6300 m2 de superficie a repartir entre la marina en la dársena interior y una improbable utilización comercial en la parte exterior por ser insuficiente el espacio que quedaría.
Nosotros: El muelle transversal debe ampliarse hacia fuera duplicando la superficie hasta 12.900 m2, para poder acoger una posible terminal de pasaje y carga para líneas de corto alcance con barcos de hasta 140 m de eslora.
7) AMPLIACION DEL DIQUE DE LEVANTE
Ellos: Lo dejan como está.
Nosotros: Debe alargarse 200 m acodándose hacia tierra para evitar la entrada de la mar de sur.
8) RAMPA DE DE ACCESO DE EMBARCACIONES PEQUEÑAS AL MAR
Es lo único que ellos y nosotros tenemos previsto de igual forma.
9) PLAYA DE ARENA ( DEL CLOT)
Ellos: No contemplan ninguna actuación.
Nosotros: Queremos que se amplíe su superficie seca de arena en 16.000 m2.
10) PASEO DE RIBERA COSTA SUR
Ellos: No contemplan ninguna actuación.
Nosotros: Queremos que se remate el tramo que falta frente “la roca de la gavina”.
El proyecto de la Generalitat se ha hecho y se está gestionando en un secretismo absoluto, a espaldas de Organismos, entidades, empresas y vecinos afectados, que se han enterado de lo que se cocina por otras vías distintas a la propia Generalitat, que han recurrido sin que se les haya admitido ni una sola de sus propuestas, que dos meses antes de las pasadas elecciones han sido engañados con falsas promesas, para al final continuar con su proyecto, sin asumir tan solo ni una simple sugerencia.
¡¡ Vinarocenses,… ESTE PROYECTO DESTRUYE EL PUERTO !!
42 m menos de anchura de bocana que condena de por vida las posibilidades de desarrollo comercial y turístico del puerto.
11.000 m2 menos de lamina de agua en la nueva dársena pesquera y 244 m menos de muelle de atraque, que suponen una reducción de 35 barcas y la consiguiente pérdida de rentabilidad, tanto para la Cofradía como para los otros muchos negocios que viven de las embarcaciones de la temporada de cerco.
Cierre definitivo o, como mínimo, fuerte reducción del empleo en Astilleros, talleres, y otros negocios relacionados, como consecuencia del cierre del varadero.
Ante el tremendo atropello que supone el comienzo de las obras el próximo 3 de septiembre os pedimos vuestro apoyo incondicional y participación en las acciones que vamos a emprender de forma inmediata, entre ellas:
· Recogida de firmas en contra de la reforma tal como la va a emprender la Generalitat.
· Envíos de correo convencional, electrónico y fax al Honorable Conseller, según el modelo que
se puede descargar desde nuestra página web: ……………
· Difusión del fondo de pantalla de ordenador “Salvem el Nostre Port” que también figura ennuestra página web.
· Colocación de pancartas en todos los balcones de la fachada marítima frente al puerto.
· Sentadas frente a la Oficina del Puerto hasta que se nos reciba y se nos tenga en cuenta.
Lo poco que podáis hacer por vuestro Puerto será mucho.
Muchas gracias por vuestra ayuda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
